dilluns, 23 d’octubre del 2023

Publicació del número 6


 [Podeu llegir el número 6 en línia a Issuu o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç]

Tornem a estar amb vosaltres amb el número 6 de la revista C+. Revista de lletres i més, que en realitat és el setè. Ara ja fa gairebé quatre anys, un grup d’estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC vam iniciar aquest projecte amb una entrega pilot, el número zero.
Des dels inicis, el propòsit va ser la promoció de la literatura i la llengua catalanes. Tot sigui dit, que és la nostrada llengua i literatura, el motor que encara ens serveix de font d’inspiració i ens empeny a continuar amb aquesta revista assembleària, col·lectiva i autogestionada.
A l’anterior editorial, conscients de la necessitat de renovació i per tal d’assegurar el futur del projecte, ens vam posar com a objectiu presentar-nos a la direcció dels estudis i demanar ajut per tal de donar-li visibilitat institucional, sempre que aquest suport no comprometés la llibertat creativa i l’esperit crític de la publicació. Passats uns mesos, podem dir que hem fet un petit pas endavant, ja sabeu que és amb petits passos com s’arriba a fer grans travessies compartides! I com que qui ha nascut, en bona lluna —com la C+— fa bonica fortuna, segur que trobarem una manera de col·laborar amb la UOC.
Parlant de la lluna… precisament aquest és el nou fil conductor. Un tema que ens ha portat a explorar misteris còsmics, poesia nocturna i brillants somnis lunars en un ventall d’articles que us convidem a llegir. Això sí, hem vigilat de no quedar-nos a la lluna de València, no fos cas que algú prohibís la nostra publicació. Mantenim les seccions, per aquest motiu podreu trobar quatre relats inspirats en la lluna i poesies de la mateixa temàtica. Dins de l’apartat de sociolingüística, hi trobareu un article que aborda la problemàtica del català en la Sanitat i la necessitat i conveniència de ser atès en la teva llengua al teu territori. Endemés podreu endinsar-vos en la problemàtica del bilingüisme al País Valencià i donar una ullada a les perilloses teories apocalíptiques sobre la mort de la nostra parla. En aquest nou número seguim amb la commemoració dels 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona. Hem tingut l’oportunitat i el privilegi de parlar amb Josep Pedrals, comissari de l’Any del Rector i poeta. Ens sentim cofois de poder compartir amb vosaltres aquesta inspiradora conversa que aporta una perspectiva única al tema, i ensems d’apropar-vos a la poesia de Pedrals. Els assaigs ens porten a Maria-Mercè Marçal i una de les seves fonts d’inspiració: la lluna. També podreu endinsar-vos en les supersticions i atribucions màgiques que ha tingut l’astre de la nit. D’altra banda, sabreu que trobar videojocs en català és quasi una quimera. Però, en canvi, si voleu llegir bons llibres en català, no us podeu perdre les nostres ressenyes. Finalment, un article i la tira còmica de la GATA PACa, tots dos en memòria de Carme Junyent Figueras. No podíem passar per alt un esdeveniment tan dolorós com el traspàs d’aquesta filòloga, una de les garants i precursora de parlar català en tots els àmbits de la vida. El seu llegat en la promoció de la llengua, la cohesió social i l’educació en català perdurarà a través del temps. La seva passió infatigable ha de servir-nos d’inspiració a l’hora de seguir el seu exemple. Carme, allà on siguis, gràcies per tot el que has fet i que puguis descansar en pau.
Esperem que gaudiu de la lectura d’aquest número tant com nosaltres ho hem fet preparant-lo. Us animem a compartir-lo lliurement i a enviar-lo a qui vulgueu. Volem recordar-vos que aquest és un projecte col·laboratiu i obert, només cal ser estudiant o alumni del grau LiLC de la UOC i tenir ganes de participar-hi. A la contraportada trobareu la informació per contactar amb l’equip de la revista. Que tinguem un bon semestre!

Carme Marín i Rafael Ferran

 [Podeu llegir el número 6 en línia a Issuu o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç]

dimecres, 15 de març del 2023

Publicació del número 5


[Podeu llegir en línia el número 5 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]
 

Presentem el número 5 de C+. Revista de lletres i més; el sisè, ja que hem de comptar el número zero inicial. C+ és, des dels inicis, un projecte obert, col·lectiu, assembleari i autogestionat que permet expressar lliurement l’esperit crític i creatiu de les persones que estudiem el grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC, més enllà de l’estricte treball acadèmic, basat en el rígid sistema de PACs i proves individuals.
En aquest número, a més a més, encetem una nova etapa, ja que, la persona que fins ara s’havia encarregat —entre altres coses— de la coordinació general de projecte, Maties Segura i Rubio, s’ha graduat. Finalitza l’etapa com a estudiant del grau i també acaba el seu trajecte com a coordinador de la revista. Per tant, cedeix la batuta, que els sotasignats entomem amb una barreja estranya d’il·lusió i de pànic escènic. Moltes gràcies, Maties! Per haver tingut la idea de crear la revista; de posar-la en marxa; per haver sabut involucrar tothom que hi ha participat per tal de fer-la realitat, número rere número, pel bon saber fer i per la teva amistat. Et desitgem un camí ple d’èxits i esperem estar l’altura! Ens has posat un llistó molt alt!
L’editorial anterior apuntava la necessitat de renovació per tal d’assegurar el futur del projecte. És per això, que ens replantegem, ara, la relació de la revista amb la UOC. Amb cinc —sis, si comptem aquest— números sota el braç, pensem que ha arribat l’hora de presentar-nos a la direcció dels estudis i demanar ajut per tal de donar visibilitat institucional al projecte. Sempre que aquest suport no comprometi la llibertat creativa i l’esperit crític de la publicació, és clar! Ja ho sentirem a dir!
Justament, la llibertat és el tema transversal que hem escollit com a fil conductor per a aquest número. Hi trobareu quatre relats que exploren diferents aspectes, límits i implicacions de la llibertat. Una entrevista al filòleg Pau Vidal, a qui la paraula llibertat de seguida li suggereix jocs lingüístics. Ens endinsarem en una de les llibertats més inalienables dels pobles com és el dret d’autodeterminació. Un usuari de renfe, veu la seva llibertat menystinguda cada dia i ens posa en antecedents sobre el funcionament de la xarxa de trens de rodalies i mitjana distància a Catalunya. Les nostres Punks lexicalitzades tornen, punyents, amb un article de sociolingüística sobre l‘excés de correctors que coarten la llibertat d’expressió dels parlants. Com sempre comptem amb la poesia: un poemari breu i un poema solt, tots giravolten les diverses facetes de la llibertat. Endemés, ens prenen la llibertat de recomanar-vos lectures amb les ressenyes de les novel·les: Mamut i El temps de les cireres.
Ens fa molta il·lusió estrenar una novetat en els continguts de la revista: la incorporació del còmic. Trobareu una pàgina de presentació de la Gata PACa que obre el número i una tira còmica d’aquest mateix personatge que el tanca. Finalment, hem substituït l’apartat d’història de la llengua —habitual en els números anteriors i que reprendrem al següent— per un petit monogràfic sobre la commemoració dels 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia, el Rector del Vallfogona, un autor que potser caldria redescobrir més enllà de la visió popular que n’ha perviscut i de l’apriorisme capciós que etiquetava com a decadent la literatura de l’Edat Moderna. El 2023 és l’any del Rector i nosaltres no ens podíem mantenir al marge de tan important celebració.
Esperem que gaudiu de la lectura d’aquest lliurament de la vostra revista de lletres i més. Aquest projecte pertany a les persones que estudien el nostre grau, que sintonitzen amb la idea i s’hi volen embarcar, però, també, a tothom que rep la revista, la llegeix i en fa difusió. Gràcies per ser-hi.
 
Carme Marín i Rafael Ferran

[Podeu llegir en línia el número 5 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]

dimecres, 5 d’octubre del 2022

Publicació del número 4

[Podeu llegir en línia el número 4 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]

La C+. Revista de lletres i més arriba al seu quart número, cinquè si tenim en compte el zero, el qual va suposar, el novembre del 2020, el tret de sortida del projecte. La publicació d’un nou número sempre és motiu d’alegria i satisfacció, atès que es tracta d’una revista sense suport econòmic ni institucional de cap entitat, que floreix cada sis mesos gràcies a la il·lusió, l’autogestió i el treball altruista dels i les col·laboradores. Tot i ser una publicació feta per l’alumnat del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, no existeix cap relació oficial amb la universitat: continuem avançant des dels marges. Per a la salut de la revista, és vital que l’alumnat que la fa possible es renove, es regenere i facilite canvis i transformacions, cedint el testimoni a promocions posteriors.

En aquesta ocasió, el tema escollit com a leitmotiv és «la —o el— mar». La mar ha tingut des de sempre una relació estreta amb la literatura i la llengua catalanes, ja que la mar Mediterrània és una realitat quotidiana que condiciona el nostre poble des dels seus inicis. És responsabilitat de tothom que la Mediterrània deixe de ser la tomba de tants migrants i esdevinga la festa que volem!

En aquest número, podreu comprovar com la mar és motiu d’inspiració literària: hi trobareu dos poemaris i tres relats, que parteixen de la riba del mar per a fer-nos imaginar, pensar i sentir. Fins i tot escoltareu la Medusa parlar! Ressenyem dos llibres: Dins el darrer blau, de Carme Riera, i Mares, pares i més, de Siri Hustvedt. A la secció d’«Històries de la llengua», aprofundim en la importància que va tenir l’expansió per la Mediterrània de la Corona d’Aragó, als segles xiii i xiv, posant el focus en la situació de la llengua catalana. A l’apartat de sociolingüística, dues Punkis Lexicalitzades denuncien que s’acaba l’oxigen de les bombones: la immersió lingüística fa aigües i cal replantejar les polítiques lingüístiques a emprendre, amb valentia, sense obviar les limitacions actuals dels pobles sense Estat, sobretot quan l’Estat menysté i dificulta la pluralitat lingüística. També coneixereu els secrets de les marees i un grapat de refranys mariners, posant de manifest els vincles estrets entre la mar i el saber popular català. Per acabar, no us podeu perdre la interessant entrevista a Carles Cano, un autor polifacètic que us farà venir ganes d’escriure! Bona lectura!

Maties Segura i Rubio

[Podeu llegir en línia el número 4 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]

dimecres, 23 de març del 2022

Publicació del número 3

[Podeu llegir en línia el número 3 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]

Presentem el quart número de la revista, comptant el número 0 que vam publicar el novembre de 2020 a manera d’enlairament del projecte. Prompte farà dos anys que la revista va alçar el vol, i l’aventura continua. El que, al principi, era un somni d’un grup d’estudiants del Grau de Llengua i Literatura de la UOC, s’ha consolidat com un mitjà alternatiu i autogestionat, sense lligams amb la universitat, que esperona la crítica i la creació literàries i una aproximació lliure i heterogènia als estudis de llengua i literatura catalanes. Som conscients que la nostra aportació és modesta, però la creació col·lectiva, el fet d’ajuntar-nos per a crear, aprendre i compartir, ja ens omple de joia. 

El fil conductor d’aquest número és el tema de la identitat, la qual és abordada des de múltiples punts de vista. Val a dir que la qüestió de la identitat tant pot remetre a aspectes individuals de l’ésser humà com a aspectes comuns d’un col·lectiu o d’una comunitat, i tant podem parlar de la identitat nacional, lingüística, de gènere, sexual, de classe social, etc. Els paràmetres a tenir en compte són múltiples. Tot i les discussions vives al respecte, hi ha una tendència creixent a no considerar la identitat com una entitat essencial i tancada, sinó com un procés obert, en contínua construcció. I si bé la identitat té un efecte diferenciador, cal parar atenció a la relació entre les diverses identitats, perquè les diferències es conjuguen des del respecte, la creativitat i la pluralitat. 

En aquest número, en el marc de la celebració de l’Any Fuster i el 90è aniversari de les Normes de Castelló, entrevistem Vicent Pitarch; indaguem sobre l’origen de nom de Catalunya; denunciem la discriminació dialectal i reivindiquem el xipella, subdialecte poc conegut per a la majoria de catalanoparlants; abracem com Maria Mercè Marçal, amb l’obra La passió segons Renée Vivien (1994), va subvertir el cànon masclista dominant i va visibilitzar la diferència femenina i el cos silenciat de dona; ressenyem els llibres El coratge de ser un mateix, de Francesc Torralba, i El barri de la Plata, de Julià Guillamon; i explorem altres aspectes de la identitat des de diversos discursos, relats i poemes. Bona lectura i obrim-nos a ser qui volem ser! La identitat és el punt des d’on volar! 

Maties Segura i Rubio

[Podeu llegir en línia el número 3 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.] 

dijous, 28 d’octubre del 2021

Publicació del número 2

[Podeu veure en línia el número 2 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]

La revista dalumnes del grau de Llengua i Literatura Catalanes segueix avant i es consolida com un mitjà alternatiu perquè l’alumnat puga canalitzar les seues inquietuds i el seu impuls creatiu, sense la cotilla acadèmica de la UOC. El pla destudis del grau prioritza activitats d’anàlisi molt dirigides i, per contra, bandeja la creació literària. Aquest tercer número de la revista confirma les ganes dels participants de, lluny de conformar-se amb el rol dalumnes, ser actius, crítics i creatius. Apostem per aquest projecte col·lectiu, subvertint les tendències individualistes i isoladores de la UOC.

Aquest número gira al voltant del pas del temps. En el retrovisor tenim dos fets que han succeït aquest estiu i mereixen ser denunciats. Duna banda, Pablo Casado, president del PP i màster en filologia per la Universitat de Harvard, va afirmar el 24 de juliol que a les Illes Balears no es parla català, atacant la unitat de la llengua. Daltra banda, el 22 d’agost l’espectacle «Riures en valencià», que tenia lloc a Moncofa (Plana Baixa), va ser interromput al crit «¡En castellano, que estamos en España!». Tant el secessionisme atiat per la dreta com els atacs als actes públics en valencià que ens apropen a la normalització lingüística, a poder viure plenament en valencià, són un déjà-vu que ens fa pensar que avui seguim com ahir, atrapats en el dia de la marmota. Tanmateix, cal aïllar els crits rancis del passat i mirar cap endavant. Per exemple, en aquest número hi ha escrits de companys i companyes de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, posant en joc diferents dialectes i parlars, i palesant la riquesa del català, una llengua que abraça tots els Països Catalans.

En aquest número oferim quatre relats curts i dos poemaris; reflexionem sobre el pas del temps; fem lentrevista a Jordi Crespo, interessats en el parlar de lEspluga de Francolí; convidem a compartir a Twitter mots en desús perquè no caiguen en loblit; visitem la Viquipèdia; recuperem el que deien els pensadors llatins sobre el temps; ressenyem els llibres L’anguila i Per què ser feliç quan podries ser normal?; i reivindiquem el llegat de Ramon Llull. Esperem que gaudiu daquest número i passeu una bona estona!


Maties Segura i Rubio

dimarts, 13 d’abril del 2021

Publicació del número 1

 

Donem a llum el número 1 de la revista C+. La bona acollida del número 0 ens ha encoratjat a continuar en l’aventura d’obrir un mitjà de comunicació per als alumnes del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, una escletxa a través de la qual donem sortida, sense cap suport institucional, a les pulsions creatives i crítiques que no caben en el sistema encotillat de la UOC, tan pautat i delimitat per les PAC (Proves d’Avaluació Contínua). I seguim avant, a contracorrent.

El tema transversal d’aquest número és l’esperança. Qüestionar-se per l’esperança en el dramàtic context actual, en plena pandèmia de la COVID-19, pot ser una forma d’evadir-se de la crua realitat i projectar-se envers un món post-COVID-19 que ara mateix està lluny, però que desitgem amb força. L’esperança ens dona força per a no decaure i ser optimistes, com l’esperança en les vacunes i els avanços científics ens fa creure que és possible frenar la pandèmia i fa suportable el dia a dia, la «nova normalitat». Al cap i a la fi, hem de seguir vivint. Potser, però, l’esperança comporta una actitud passiva que certifica que ja estem derrotats. Fet i fet, l’esperança presenta diverses cares que podem abordar des de la crítica i la creació literàries.

En aquest número, analitzem el paper de l’esperança en el cristianisme i el marxisme, prestant especial atenció a Ernst Bloch i la seva proposta d’esperança com a motor utòpic d’un món millor; actualitzem la frase de Pompeu Fabra «Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança»; recordem l’esperança truncada de l’Estat espanyol d’abolir el català a principis del segle XVIII amb els Decrets de Nova Planta; fem l’entrevista a Carme Martí, una escriptora lluitadora i compromesa que ens insufla determinació i esperança; ens preguntem si hi ha esperança per als fanàtics del reggaeton; ressenyem els llibres Fatxa i Un llarg diumenge de prometatge; descobrim els trastorns neuropsíquics que pot ocasionar la minsa qualitat democràtica del règim del 78; i convidem els lectors a deixar-se dur per les emocions i els mons imaginaris de diversos poemes i relats. Tot plegat, un número fet amb l’esperança que gaudiu de la lectura i pugueu volar lliurement.


Equip C+

-------------------

Podeu veure en línia el número 1 a Yumpu o bé accedir a ell i descarregar-lo en aquest altre enllaç.

dijous, 19 de novembre del 2020

Publicació del número 0

Presentem el número zero de C+ Revista de lletres i més, una prova pilot amb la il·lusió que es consolide el projecte i isquen més números de la revista. Esperem que us agrade. El projecte és arriscat: estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, conscients de les limitacions i les mancances dels estudis reglats en aquesta universitat, ens hem ajuntat per tirar endavant la revista de forma col·laborativa, assembleària i autogestionada, una manera de fer que xoca amb la metodologia de la UOC, imminentment individualitzant i isoladora.

La idea és obrir una escletxa en el temps per reunir peces creatives, crítiques, lliures, que no solen emmotllar-se a les exigències de les proves d'avaluació continuada (PAC), però que responen a una manera alternativa d'entendre els estudis del grau de Llengua i Literatura Catalanes. El secret de la nostra força rau en la creació col·lectiva: som molts els companys i companyes que busquem un oxigen que no trobem en el sistema tancat de les PAC. El projecte de C+ Revista de lletres i més trenca amb la normalitat acadèmica i proposa uns continguts elaborats des de la llibertat crítica dels i les col·laboradores. És una humil aportació al món de les lletres catalanes.

Precisament, el tema de la normalitat, tant d'actualitat per la covid-19 i el bateig de la «nova normalitat», ha estat triat com l'eix transversal que travessa les peces d'aquest número zero. Les peces aportades pels companys i companyes s'aproximen al concepte de «normalitat» des de perspectives menys convencionals, lliures, creatives: tant podem gaudir d'uns poemes com de relats curts, així com de les ressenyes crítiques de la distòpica Ciutat dels joves i de la dura Un cel de plom, de l'entrevista a Josep Vallverdú, de l'aproximació a les dones i la literatura, de la necessitat del carpe diem perquè el tempus fugit, sense deixar la qüestió de la llengua, per a la qual la normalització sembla ser polèmica, amb el franquisme rebrotant arreu. Tot plegat, un conjunt de peces diverses que ofereixen una mirada diferent sobre la noció de «normalitat» i conviden a deixar-nos endur per la lectura. Gaudiu d'aquestes pàgines. Esperem retrobar-nos en els següents números. Açò és un inici.


Equip C+

-------------------------------------

Podeu veure en línia el número 0 a Yumpu o bé accedir a ella i descarregar-la en aquest altre enllaç.