dijous, 28 d’octubre de 2021

Publicació del número 2

[Podeu veure en línia el número 2 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]

La revista dalumnes del grau de Llengua i Literatura Catalanes segueix avant i es consolida com un mitjà alternatiu perquè l’alumnat puga canalitzar les seues inquietuds i el seu impuls creatiu, sense la cotilla acadèmica de la UOC. El pla destudis del grau prioritza activitats d’anàlisi molt dirigides i, per contra, bandeja la creació literària. Aquest tercer número de la revista confirma les ganes dels participants de, lluny de conformar-se amb el rol dalumnes, ser actius, crítics i creatius. Apostem per aquest projecte col·lectiu, subvertint les tendències individualistes i isoladores de la UOC.

Aquest número gira al voltant del pas del temps. En el retrovisor tenim dos fets que han succeït aquest estiu i mereixen ser denunciats. Duna banda, Pablo Casado, president del PP i màster en filologia per la Universitat de Harvard, va afirmar el 24 de juliol que a les Illes Balears no es parla català, atacant la unitat de la llengua. Daltra banda, el 22 d’agost l’espectacle «Riures en valencià», que tenia lloc a Moncofa (Plana Baixa), va ser interromput al crit «¡En castellano, que estamos en España!». Tant el secessionisme atiat per la dreta com els atacs als actes públics en valencià que ens apropen a la normalització lingüística, a poder viure plenament en valencià, són un déjà-vu que ens fa pensar que avui seguim com ahir, atrapats en el dia de la marmota. Tanmateix, cal aïllar els crits rancis del passat i mirar cap endavant. Per exemple, en aquest número hi ha escrits de companys i companyes de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, posant en joc diferents dialectes i parlars, i palesant la riquesa del català, una llengua que abraça tots els Països Catalans.

En aquest número oferim quatre relats curts i dos poemaris; reflexionem sobre el pas del temps; fem lentrevista a Jordi Crespo, interessats en el parlar de lEspluga de Francolí; convidem a compartir a Twitter mots en desús perquè no caiguen en loblit; visitem la Viquipèdia; recuperem el que deien els pensadors llatins sobre el temps; ressenyem els llibres L’anguila i Per què ser feliç quan podries ser normal?; i reivindiquem el llegat de Ramon Llull. Esperem que gaudiu daquest número i passeu una bona estona!


Maties Segura i Rubio

dimarts, 13 d’abril de 2021

Publicació del número 1

 

Donem a llum el número 1 de la revista C+. La bona acollida del número 0 ens ha encoratjat a continuar en l’aventura d’obrir un mitjà de comunicació per als alumnes del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, una escletxa a través de la qual donem sortida, sense cap suport institucional, a les pulsions creatives i crítiques que no caben en el sistema encotillat de la UOC, tan pautat i delimitat per les PAC (Proves d’Avaluació Contínua). I seguim avant, a contracorrent.

El tema transversal d’aquest número és l’esperança. Qüestionar-se per l’esperança en el dramàtic context actual, en plena pandèmia de la COVID-19, pot ser una forma d’evadir-se de la crua realitat i projectar-se envers un món post-COVID-19 que ara mateix està lluny, però que desitgem amb força. L’esperança ens dona força per a no decaure i ser optimistes, com l’esperança en les vacunes i els avanços científics ens fa creure que és possible frenar la pandèmia i fa suportable el dia a dia, la «nova normalitat». Al cap i a la fi, hem de seguir vivint. Potser, però, l’esperança comporta una actitud passiva que certifica que ja estem derrotats. Fet i fet, l’esperança presenta diverses cares que podem abordar des de la crítica i la creació literàries.

En aquest número, analitzem el paper de l’esperança en el cristianisme i el marxisme, prestant especial atenció a Ernst Bloch i la seva proposta d’esperança com a motor utòpic d’un món millor; actualitzem la frase de Pompeu Fabra «Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança»; recordem l’esperança truncada de l’Estat espanyol d’abolir el català a principis del segle XVIII amb els Decrets de Nova Planta; fem l’entrevista a Carme Martí, una escriptora lluitadora i compromesa que ens insufla determinació i esperança; ens preguntem si hi ha esperança per als fanàtics del reggaeton; ressenyem els llibres Fatxa i Un llarg diumenge de prometatge; descobrim els trastorns neuropsíquics que pot ocasionar la minsa qualitat democràtica del règim del 78; i convidem els lectors a deixar-se dur per les emocions i els mons imaginaris de diversos poemes i relats. Tot plegat, un número fet amb l’esperança que gaudiu de la lectura i pugueu volar lliurement.


Equip C+

-------------------

Podeu veure en línia el número 1 a Yumpu o bé accedir a ell i descarregar-lo en aquest altre enllaç.

dijous, 19 de novembre de 2020

Publicació del número 0

Presentem el número zero de C+ Revista de lletres i més, una prova pilot amb la il·lusió que es consolide el projecte i isquen més números de la revista. Esperem que us agrade. El projecte és arriscat: estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, conscients de les limitacions i les mancances dels estudis reglats en aquesta universitat, ens hem ajuntat per tirar endavant la revista de forma col·laborativa, assembleària i autogestionada, una manera de fer que xoca amb la metodologia de la UOC, imminentment individualitzant i isoladora.

La idea és obrir una escletxa en el temps per reunir peces creatives, crítiques, lliures, que no solen emmotllar-se a les exigències de les proves d'avaluació continuada (PAC), però que responen a una manera alternativa d'entendre els estudis del grau de Llengua i Literatura Catalanes. El secret de la nostra força rau en la creació col·lectiva: som molts els companys i companyes que busquem un oxigen que no trobem en el sistema tancat de les PAC. El projecte de C+ Revista de lletres i més trenca amb la normalitat acadèmica i proposa uns continguts elaborats des de la llibertat crítica dels i les col·laboradores. És una humil aportació al món de les lletres catalanes.

Precisament, el tema de la normalitat, tant d'actualitat per la covid-19 i el bateig de la «nova normalitat», ha estat triat com l'eix transversal que travessa les peces d'aquest número zero. Les peces aportades pels companys i companyes s'aproximen al concepte de «normalitat» des de perspectives menys convencionals, lliures, creatives: tant podem gaudir d'uns poemes com de relats curts, així com de les ressenyes crítiques de la distòpica Ciutat dels joves i de la dura Un cel de plom, de l'entrevista a Josep Vallverdú, de l'aproximació a les dones i la literatura, de la necessitat del carpe diem perquè el tempus fugit, sense deixar la qüestió de la llengua, per a la qual la normalització sembla ser polèmica, amb el franquisme rebrotant arreu. Tot plegat, un conjunt de peces diverses que ofereixen una mirada diferent sobre la noció de «normalitat» i conviden a deixar-nos endur per la lectura. Gaudiu d'aquestes pàgines. Esperem retrobar-nos en els següents números. Açò és un inici.


Equip C+

-------------------------------------

Podeu veure en línia el número 0 a Yumpu o bé accedir a ella i descarregar-la en aquest altre enllaç.