[Podeu llegir en línia el número 4 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]
La C+. Revista de lletres i més arriba al seu quart número, cinquè si tenim en compte el zero, el qual va suposar, el novembre del 2020, el tret de sortida del projecte. La publicació d’un nou número sempre és motiu d’alegria i satisfacció, atès que es tracta d’una revista sense suport econòmic ni institucional de cap entitat, que floreix cada sis mesos gràcies a la il·lusió, l’autogestió i el treball altruista dels i les col·laboradores. Tot i ser una publicació feta per l’alumnat del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, no existeix cap relació oficial amb la universitat: continuem avançant des dels marges. Per a la salut de la revista, és vital que l’alumnat que la fa possible es renove, es regenere i facilite canvis i transformacions, cedint el testimoni a promocions posteriors.
En aquesta ocasió, el tema escollit com a leitmotiv és «la —o el— mar». La mar ha tingut des de sempre una relació estreta amb la literatura i la llengua catalanes, ja que la mar Mediterrània és una realitat quotidiana que condiciona el nostre poble des dels seus inicis. És responsabilitat de tothom que la Mediterrània deixe de ser la tomba de tants migrants i esdevinga la festa que volem!
En aquest número, podreu comprovar com la mar és motiu d’inspiració literària: hi trobareu dos poemaris i tres relats, que parteixen de la riba del mar per a fer-nos imaginar, pensar i sentir. Fins i tot escoltareu la Medusa parlar! Ressenyem dos llibres: Dins el darrer blau, de Carme Riera, i Mares, pares i més, de Siri Hustvedt. A la secció d’«Històries de la llengua», aprofundim en la importància que va tenir l’expansió per la Mediterrània de la Corona d’Aragó, als segles xiii i xiv, posant el focus en la situació de la llengua catalana. A l’apartat de sociolingüística, dues Punkis Lexicalitzades denuncien que s’acaba l’oxigen de les bombones: la immersió lingüística fa aigües i cal replantejar les polítiques lingüístiques a emprendre, amb valentia, sense obviar les limitacions actuals dels pobles sense Estat, sobretot quan l’Estat menysté i dificulta la pluralitat lingüística. També coneixereu els secrets de les marees i un grapat de refranys mariners, posant de manifest els vincles estrets entre la mar i el saber popular català. Per acabar, no us podeu perdre la interessant entrevista a Carles Cano, un autor polifacètic que us farà venir ganes d’escriure! Bona lectura!
Maties Segura i Rubio
[Podeu llegir en línia el número 4 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada