[Podeu llegir el número 6 en línia a Issuu o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç]
Tornem a estar amb vosaltres amb el número 6 de la revista C+. Revista de lletres i més, que en realitat és el setè. Ara ja fa gairebé quatre anys, un grup d’estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC vam iniciar aquest projecte amb una entrega pilot, el número zero.
Des dels inicis, el propòsit va ser la promoció de la literatura i la llengua catalanes. Tot sigui dit, que és la nostrada llengua i literatura, el motor que encara ens serveix de font d’inspiració i ens empeny a continuar amb aquesta revista assembleària, col·lectiva i autogestionada.
A l’anterior editorial, conscients de la necessitat de renovació i per tal d’assegurar el futur del projecte, ens vam posar com a objectiu presentar-nos a la direcció dels estudis i demanar ajut per tal de donar-li visibilitat institucional, sempre que aquest suport no comprometés la llibertat creativa i l’esperit crític de la publicació. Passats uns mesos, podem dir que hem fet un petit pas endavant, ja sabeu que és amb petits passos com s’arriba a fer grans travessies compartides! I com que qui ha nascut, en bona lluna —com la C+— fa bonica fortuna, segur que trobarem una manera de col·laborar amb la UOC.
Parlant de la lluna… precisament aquest és el nou fil conductor. Un tema que ens ha portat a explorar misteris còsmics, poesia nocturna i brillants somnis lunars en un ventall d’articles que us convidem a llegir. Això sí, hem vigilat de no quedar-nos a la lluna de València, no fos cas que algú prohibís la nostra publicació. Mantenim les seccions, per aquest motiu podreu trobar quatre relats inspirats en la lluna i poesies de la mateixa temàtica. Dins de l’apartat de sociolingüística, hi trobareu un article que aborda la problemàtica del català en la Sanitat i la necessitat i conveniència de ser atès en la teva llengua al teu territori. Endemés podreu endinsar-vos en la problemàtica del bilingüisme al País Valencià i donar una ullada a les perilloses teories apocalíptiques sobre la mort de la nostra parla. En aquest nou número seguim amb la commemoració dels 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona. Hem tingut l’oportunitat i el privilegi de parlar amb Josep Pedrals, comissari de l’Any del Rector i poeta. Ens sentim cofois de poder compartir amb vosaltres aquesta inspiradora conversa que aporta una perspectiva única al tema, i ensems d’apropar-vos a la poesia de Pedrals. Els assaigs ens porten a Maria-Mercè Marçal i una de les seves fonts d’inspiració: la lluna. També podreu endinsar-vos en les supersticions i atribucions màgiques que ha tingut l’astre de la nit. D’altra banda, sabreu que trobar videojocs en català és quasi una quimera. Però, en canvi, si voleu llegir bons llibres en català, no us podeu perdre les nostres ressenyes. Finalment, un article i la tira còmica de la GATA PACa, tots dos en memòria de Carme Junyent Figueras. No podíem passar per alt un esdeveniment tan dolorós com el traspàs d’aquesta filòloga, una de les garants i precursora de parlar català en tots els àmbits de la vida. El seu llegat en la promoció de la llengua, la cohesió social i l’educació en català perdurarà a través del temps. La seva passió infatigable ha de servir-nos d’inspiració a l’hora de seguir el seu exemple. Carme, allà on siguis, gràcies per tot el que has fet i que puguis descansar en pau.
Esperem que gaudiu de la lectura d’aquest número tant com nosaltres ho hem fet preparant-lo. Us animem a compartir-lo lliurement i a enviar-lo a qui vulgueu. Volem recordar-vos que aquest és un projecte col·laboratiu i obert, només cal ser estudiant o alumni del grau LiLC de la UOC i tenir ganes de participar-hi. A la contraportada trobareu la informació per contactar amb l’equip de la revista. Que tinguem un bon semestre!
Carme Marín i Rafael Ferran
Des dels inicis, el propòsit va ser la promoció de la literatura i la llengua catalanes. Tot sigui dit, que és la nostrada llengua i literatura, el motor que encara ens serveix de font d’inspiració i ens empeny a continuar amb aquesta revista assembleària, col·lectiva i autogestionada.
A l’anterior editorial, conscients de la necessitat de renovació i per tal d’assegurar el futur del projecte, ens vam posar com a objectiu presentar-nos a la direcció dels estudis i demanar ajut per tal de donar-li visibilitat institucional, sempre que aquest suport no comprometés la llibertat creativa i l’esperit crític de la publicació. Passats uns mesos, podem dir que hem fet un petit pas endavant, ja sabeu que és amb petits passos com s’arriba a fer grans travessies compartides! I com que qui ha nascut, en bona lluna —com la C+— fa bonica fortuna, segur que trobarem una manera de col·laborar amb la UOC.
Parlant de la lluna… precisament aquest és el nou fil conductor. Un tema que ens ha portat a explorar misteris còsmics, poesia nocturna i brillants somnis lunars en un ventall d’articles que us convidem a llegir. Això sí, hem vigilat de no quedar-nos a la lluna de València, no fos cas que algú prohibís la nostra publicació. Mantenim les seccions, per aquest motiu podreu trobar quatre relats inspirats en la lluna i poesies de la mateixa temàtica. Dins de l’apartat de sociolingüística, hi trobareu un article que aborda la problemàtica del català en la Sanitat i la necessitat i conveniència de ser atès en la teva llengua al teu territori. Endemés podreu endinsar-vos en la problemàtica del bilingüisme al País Valencià i donar una ullada a les perilloses teories apocalíptiques sobre la mort de la nostra parla. En aquest nou número seguim amb la commemoració dels 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona. Hem tingut l’oportunitat i el privilegi de parlar amb Josep Pedrals, comissari de l’Any del Rector i poeta. Ens sentim cofois de poder compartir amb vosaltres aquesta inspiradora conversa que aporta una perspectiva única al tema, i ensems d’apropar-vos a la poesia de Pedrals. Els assaigs ens porten a Maria-Mercè Marçal i una de les seves fonts d’inspiració: la lluna. També podreu endinsar-vos en les supersticions i atribucions màgiques que ha tingut l’astre de la nit. D’altra banda, sabreu que trobar videojocs en català és quasi una quimera. Però, en canvi, si voleu llegir bons llibres en català, no us podeu perdre les nostres ressenyes. Finalment, un article i la tira còmica de la GATA PACa, tots dos en memòria de Carme Junyent Figueras. No podíem passar per alt un esdeveniment tan dolorós com el traspàs d’aquesta filòloga, una de les garants i precursora de parlar català en tots els àmbits de la vida. El seu llegat en la promoció de la llengua, la cohesió social i l’educació en català perdurarà a través del temps. La seva passió infatigable ha de servir-nos d’inspiració a l’hora de seguir el seu exemple. Carme, allà on siguis, gràcies per tot el que has fet i que puguis descansar en pau.
Esperem que gaudiu de la lectura d’aquest número tant com nosaltres ho hem fet preparant-lo. Us animem a compartir-lo lliurement i a enviar-lo a qui vulgueu. Volem recordar-vos que aquest és un projecte col·laboratiu i obert, només cal ser estudiant o alumni del grau LiLC de la UOC i tenir ganes de participar-hi. A la contraportada trobareu la informació per contactar amb l’equip de la revista. Que tinguem un bon semestre!
Carme Marín i Rafael Ferran
[Podeu llegir el número 6 en línia a Issuu o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç]
