[Podeu llegir el número 9 en línia a Issuu o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç]
Ara fa cinc anys, en plena pandèmia de la Covid-19, un petit grup d’estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC va iniciar el projecte de la Revista C+. L’amor per la llengua i la cultura catalanes ha estat, des dels inicis, el motor i el leitmotiv de la C+, i ningú no hauria dit que un projecte col·laboratiu, assembleari i completament altruista arribaria tan lluny. El que va néixer com un espai per escriure lliurement, al marge de l’encotillament de les PACS —ara anomenades Reptes—, arriba avui a la desena entrega amb més força que mai. L’organització inicial, de caràcter embrionari, ha evolucionat profundament: ara hi conviuen aquells estudiants fundadors —molts dels quals ja s’han graduat— amb noves incorporacions que han aportat frescor i han revifat l’esperit de la revista, consolidant la qualitat i la solidesa d’un projecte que continua creixent número rere número.
A més, no ens podem oblidar del suport de la UOC! Des dels estudis del Grau, han contribuït a amplificar la difusió de la revista. La bona acollida que ens ha donat la universitat ha propiciat una col·laboració excepcional en aquesta edició. D’una banda, gràcies a Teresa Iribarren, es va donar visibilitat al projecte mitjançant un article publicat al blog d’Humanitats; de l’altra, la professora Adriana Nicolau, en el marc de l’assignatura Seminari d’estudis catalans, dedicada en aquesta ocasió a la crítica literària (impartida per Marina Porras), ens va proposar la publicació de les millors crítiques elaborades pels alumnes. A les pàgines interiors podreu comprovar la qualitat d’aquesta secció. Hi trobareu la crítica de Les feres d’Uriol Gilibets, per Dani Xavier Carrera; la de Cavall, atleta, ocell de Manuel Baixauli, per Marina Cortés Jornet; la d’Aquí baix de Laia Viñas, per Carles Granell Sales; i la d’Al bosc vermell, un cavall fuig de Marta Soldado, per Joan Manel Pérez Nieto.
Com en cada entrega, hem triat un tema transversal que guia les diverses aportacions de la revista; en aquesta ocasió, els canvis són el fil conductor que travessa els textos i reflexions que us oferim. Així doncs, les altres seccions, com sempre, arriben farcides de bones propostes literàries i reflexives. Comptem amb: relats, assaigs, històries de la llengua, poesia i ressenyes, així com una entrevista a Oriol Canosa, que ens convida a posar l’ull a l’agulla en la literatura per als més joves. I, com ja és tradició, tanquem cada entrega amb la tira còmica i el jeroglífic final.
No voldríem tancar aquesta editorial sense abordar una qüestió que ens interpel·la directament: ara fa pocs dies, al País Valencià, les famílies van ser sotmeses a una votació per decidir en quina llengua volien que els seus fills fossin escolaritzats: en castellà o en la nostrada llengua. Al marge dels resultats, l’episodi ha tornat a posar sobre la taula la fragilitat de la normalització lingüística i la constant negociació a la qual es veu abocada la nostra cultura.
La llengua és molt més que un instrument de comunicació: és la identitat col·lectiva i la clau d’una riquesa cultural que ens defineix i ens uneix. Tanmateix, la colonització continua actuant sota noves formes i dinàmiques, i ens exigeix estar alerta. Només hi podem fer front amb les millors armes: la cultura, la paraula i la voluntat de preservar i fer créixer allò que som. Perquè, en definitiva, defensar la llengua és defensar la llibertat, la identitat i el patrimoni viu que compartim.
Que la cultura sigui sempre la nostra millor arma i que mai no ens faltin les paraules!
A més, no ens podem oblidar del suport de la UOC! Des dels estudis del Grau, han contribuït a amplificar la difusió de la revista. La bona acollida que ens ha donat la universitat ha propiciat una col·laboració excepcional en aquesta edició. D’una banda, gràcies a Teresa Iribarren, es va donar visibilitat al projecte mitjançant un article publicat al blog d’Humanitats; de l’altra, la professora Adriana Nicolau, en el marc de l’assignatura Seminari d’estudis catalans, dedicada en aquesta ocasió a la crítica literària (impartida per Marina Porras), ens va proposar la publicació de les millors crítiques elaborades pels alumnes. A les pàgines interiors podreu comprovar la qualitat d’aquesta secció. Hi trobareu la crítica de Les feres d’Uriol Gilibets, per Dani Xavier Carrera; la de Cavall, atleta, ocell de Manuel Baixauli, per Marina Cortés Jornet; la d’Aquí baix de Laia Viñas, per Carles Granell Sales; i la d’Al bosc vermell, un cavall fuig de Marta Soldado, per Joan Manel Pérez Nieto.
Com en cada entrega, hem triat un tema transversal que guia les diverses aportacions de la revista; en aquesta ocasió, els canvis són el fil conductor que travessa els textos i reflexions que us oferim. Així doncs, les altres seccions, com sempre, arriben farcides de bones propostes literàries i reflexives. Comptem amb: relats, assaigs, històries de la llengua, poesia i ressenyes, així com una entrevista a Oriol Canosa, que ens convida a posar l’ull a l’agulla en la literatura per als més joves. I, com ja és tradició, tanquem cada entrega amb la tira còmica i el jeroglífic final.
No voldríem tancar aquesta editorial sense abordar una qüestió que ens interpel·la directament: ara fa pocs dies, al País Valencià, les famílies van ser sotmeses a una votació per decidir en quina llengua volien que els seus fills fossin escolaritzats: en castellà o en la nostrada llengua. Al marge dels resultats, l’episodi ha tornat a posar sobre la taula la fragilitat de la normalització lingüística i la constant negociació a la qual es veu abocada la nostra cultura.
La llengua és molt més que un instrument de comunicació: és la identitat col·lectiva i la clau d’una riquesa cultural que ens defineix i ens uneix. Tanmateix, la colonització continua actuant sota noves formes i dinàmiques, i ens exigeix estar alerta. Només hi podem fer front amb les millors armes: la cultura, la paraula i la voluntat de preservar i fer créixer allò que som. Perquè, en definitiva, defensar la llengua és defensar la llibertat, la identitat i el patrimoni viu que compartim.
Que la cultura sigui sempre la nostra millor arma i que mai no ens faltin les paraules!
Equip de Coordinació
Rafael Ferran i Carme Marín
[Podeu llegir el número 9 en línia a Issuu o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada