[Podeu llegir en línia el número 5 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]
Presentem el número 5 de C+. Revista de lletres i més; el sisè, ja que hem de comptar el número zero inicial. C+ és, des dels inicis, un projecte obert, col·lectiu, assembleari i autogestionat que permet expressar lliurement l’esperit crític i creatiu de les persones que estudiem el grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC, més enllà de l’estricte treball acadèmic, basat en el rígid sistema de PACs i proves individuals.
En aquest número, a més a més, encetem una nova etapa, ja que, la persona que fins ara s’havia encarregat —entre altres coses— de la coordinació general de projecte, Maties Segura i Rubio, s’ha graduat. Finalitza l’etapa com a estudiant del grau i també acaba el seu trajecte com a coordinador de la revista. Per tant, cedeix la batuta, que els sotasignats entomem amb una barreja estranya d’il·lusió i de pànic escènic. Moltes gràcies, Maties! Per haver tingut la idea de crear la revista; de posar-la en marxa; per haver sabut involucrar tothom que hi ha participat per tal de fer-la realitat, número rere número, pel bon saber fer i per la teva amistat. Et desitgem un camí ple d’èxits i esperem estar l’altura! Ens has posat un llistó molt alt!
L’editorial anterior apuntava la necessitat de renovació per tal d’assegurar el futur del projecte. És per això, que ens replantegem, ara, la relació de la revista amb la UOC. Amb cinc —sis, si comptem aquest— números sota el braç, pensem que ha arribat l’hora de presentar-nos a la direcció dels estudis i demanar ajut per tal de donar visibilitat institucional al projecte. Sempre que aquest suport no comprometi la llibertat creativa i l’esperit crític de la publicació, és clar! Ja ho sentirem a dir!
Justament, la llibertat és el tema transversal que hem escollit com a fil conductor per a aquest número. Hi trobareu quatre relats que exploren diferents aspectes, límits i implicacions de la llibertat. Una entrevista al filòleg Pau Vidal, a qui la paraula llibertat de seguida li suggereix jocs lingüístics. Ens endinsarem en una de les llibertats més inalienables dels pobles com és el dret d’autodeterminació. Un usuari de renfe, veu la seva llibertat menystinguda cada dia i ens posa en antecedents sobre el funcionament de la xarxa de trens de rodalies i mitjana distància a Catalunya. Les nostres Punks lexicalitzades tornen, punyents, amb un article de sociolingüística sobre l‘excés de correctors que coarten la llibertat d’expressió dels parlants. Com sempre comptem amb la poesia: un poemari breu i un poema solt, tots giravolten les diverses facetes de la llibertat. Endemés, ens prenen la llibertat de recomanar-vos lectures amb les ressenyes de les novel·les: Mamut i El temps de les cireres.
Ens fa molta il·lusió estrenar una novetat en els continguts de la revista: la incorporació del còmic. Trobareu una pàgina de presentació de la Gata PACa que obre el número i una tira còmica d’aquest mateix personatge que el tanca. Finalment, hem substituït l’apartat d’història de la llengua —habitual en els números anteriors i que reprendrem al següent— per un petit monogràfic sobre la commemoració dels 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia, el Rector del Vallfogona, un autor que potser caldria redescobrir més enllà de la visió popular que n’ha perviscut i de l’apriorisme capciós que etiquetava com a decadent la literatura de l’Edat Moderna. El 2023 és l’any del Rector i nosaltres no ens podíem mantenir al marge de tan important celebració.
Esperem que gaudiu de la lectura d’aquest lliurament de la vostra revista de lletres i més. Aquest projecte pertany a les persones que estudien el nostre grau, que sintonitzen amb la idea i s’hi volen embarcar, però, també, a tothom que rep la revista, la llegeix i en fa difusió. Gràcies per ser-hi.
Carme Marín i Rafael Ferran
[Podeu llegir en línia el número 5 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada