dimecres, 5 d’octubre del 2022

Publicació del número 4

[Podeu llegir en línia el número 4 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]

La C+. Revista de lletres i més arriba al seu quart número, cinquè si tenim en compte el zero, el qual va suposar, el novembre del 2020, el tret de sortida del projecte. La publicació d’un nou número sempre és motiu d’alegria i satisfacció, atès que es tracta d’una revista sense suport econòmic ni institucional de cap entitat, que floreix cada sis mesos gràcies a la il·lusió, l’autogestió i el treball altruista dels i les col·laboradores. Tot i ser una publicació feta per l’alumnat del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, no existeix cap relació oficial amb la universitat: continuem avançant des dels marges. Per a la salut de la revista, és vital que l’alumnat que la fa possible es renove, es regenere i facilite canvis i transformacions, cedint el testimoni a promocions posteriors.

En aquesta ocasió, el tema escollit com a leitmotiv és «la —o el— mar». La mar ha tingut des de sempre una relació estreta amb la literatura i la llengua catalanes, ja que la mar Mediterrània és una realitat quotidiana que condiciona el nostre poble des dels seus inicis. És responsabilitat de tothom que la Mediterrània deixe de ser la tomba de tants migrants i esdevinga la festa que volem!

En aquest número, podreu comprovar com la mar és motiu d’inspiració literària: hi trobareu dos poemaris i tres relats, que parteixen de la riba del mar per a fer-nos imaginar, pensar i sentir. Fins i tot escoltareu la Medusa parlar! Ressenyem dos llibres: Dins el darrer blau, de Carme Riera, i Mares, pares i més, de Siri Hustvedt. A la secció d’«Històries de la llengua», aprofundim en la importància que va tenir l’expansió per la Mediterrània de la Corona d’Aragó, als segles xiii i xiv, posant el focus en la situació de la llengua catalana. A l’apartat de sociolingüística, dues Punkis Lexicalitzades denuncien que s’acaba l’oxigen de les bombones: la immersió lingüística fa aigües i cal replantejar les polítiques lingüístiques a emprendre, amb valentia, sense obviar les limitacions actuals dels pobles sense Estat, sobretot quan l’Estat menysté i dificulta la pluralitat lingüística. També coneixereu els secrets de les marees i un grapat de refranys mariners, posant de manifest els vincles estrets entre la mar i el saber popular català. Per acabar, no us podeu perdre la interessant entrevista a Carles Cano, un autor polifacètic que us farà venir ganes d’escriure! Bona lectura!

Maties Segura i Rubio

[Podeu llegir en línia el número 4 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]

dimecres, 23 de març del 2022

Publicació del número 3

[Podeu llegir en línia el número 3 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]

Presentem el quart número de la revista, comptant el número 0 que vam publicar el novembre de 2020 a manera d’enlairament del projecte. Prompte farà dos anys que la revista va alçar el vol, i l’aventura continua. El que, al principi, era un somni d’un grup d’estudiants del Grau de Llengua i Literatura de la UOC, s’ha consolidat com un mitjà alternatiu i autogestionat, sense lligams amb la universitat, que esperona la crítica i la creació literàries i una aproximació lliure i heterogènia als estudis de llengua i literatura catalanes. Som conscients que la nostra aportació és modesta, però la creació col·lectiva, el fet d’ajuntar-nos per a crear, aprendre i compartir, ja ens omple de joia. 

El fil conductor d’aquest número és el tema de la identitat, la qual és abordada des de múltiples punts de vista. Val a dir que la qüestió de la identitat tant pot remetre a aspectes individuals de l’ésser humà com a aspectes comuns d’un col·lectiu o d’una comunitat, i tant podem parlar de la identitat nacional, lingüística, de gènere, sexual, de classe social, etc. Els paràmetres a tenir en compte són múltiples. Tot i les discussions vives al respecte, hi ha una tendència creixent a no considerar la identitat com una entitat essencial i tancada, sinó com un procés obert, en contínua construcció. I si bé la identitat té un efecte diferenciador, cal parar atenció a la relació entre les diverses identitats, perquè les diferències es conjuguen des del respecte, la creativitat i la pluralitat. 

En aquest número, en el marc de la celebració de l’Any Fuster i el 90è aniversari de les Normes de Castelló, entrevistem Vicent Pitarch; indaguem sobre l’origen de nom de Catalunya; denunciem la discriminació dialectal i reivindiquem el xipella, subdialecte poc conegut per a la majoria de catalanoparlants; abracem com Maria Mercè Marçal, amb l’obra La passió segons Renée Vivien (1994), va subvertir el cànon masclista dominant i va visibilitzar la diferència femenina i el cos silenciat de dona; ressenyem els llibres El coratge de ser un mateix, de Francesc Torralba, i El barri de la Plata, de Julià Guillamon; i explorem altres aspectes de la identitat des de diversos discursos, relats i poemes. Bona lectura i obrim-nos a ser qui volem ser! La identitat és el punt des d’on volar! 

Maties Segura i Rubio

[Podeu llegir en línia el número 3 a Yumpu o descarregar-lo en aquest altre enllaç.]