dimarts, 4 de novembre del 2025

Publicació del número 10

[Podeu llegir el número 10 en línia a Heyzine o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç

Com sempre que encetem un curs acadèmic, presentem també un nou número de C+, la revista dels estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. És reconfortant per nosaltres veure com aquest projecte altruista i col·laboratiu que va començar fa cinc anys es manté ben viu i amb il·lusió per part de tothom. Enguany hi ha hagut un relleu en la coordinació, però no volem parlar de canvi de cicle ni de renovació, ja que no ho entenem així: l’essència de la revista segueix sent la de fer possible un espai de creació on tots els estudiants o alumni puguin escriure i és, per tant, un projecte compartit per molta gent. No obstant, hi ha naturalment una feina de coordinació, revisió i maquetació que s’ha de fer i que s’ha fet molt bé; és per això que agraïm enormement a la Carme, al Rafa i al Mati la dedicació, la passió, la seriositat i les hores de feina invertides.
    D’altra banda, tot i que la revista, per ser dels estudiants, es gestiona al marge de la universitat, agraïm una vegada més la bona acollida que ha tingut la iniciativa per part de la direcció del grau i l’ajuda que n’hem rebut a l’hora de fer-ne difusió, i reiterem la nostra voluntat de seguir-hi col·laborant.
    Cinc anys de revista vol dir que hem arribat al número 10 de C+: un nombre rodó per uns articles que aquesta vegada s’articulen al voltant d’un tema, el de la maternitat, que no ho és gens, de rodó. Alguns dels textos que hi trobareu n’exploren les arestes: l’assaig de la Patrícia ens parla de les dificultats de combinar la maternitat amb una vida professional plena, el relat de la Carme tracta una qüestió espinosa a propòsit d’una dona que es pregunta si vol ser mare o no, el de la Júlia reflexiona sobre com canvia amb el temps el lligam entre mares i fills i el del Josep C., sobre la càrrega mental que suposa la responsabilitat de l’educació per una mare. En aquest mateix context de la difícil inscripció de la maternitat en un món encara massa dominat per una herència patriarcal, hem dedicat una secció a la periodista Svetlana Aleksiévitx, una escriptora que sap fer emergir les veus de les dones i els nens que no escriuen la història oficial però que són les que fan avançar el món. Els assajos de l’Eloi i de l’Òscar us convidaran a reflexionar sobre aquest tema i d’altres que tracta l’autora bielorussa.
    També trobareu en aquestes pàgines un assaig del Pere sobre el paper de la mare en les diferents religions, la gata PACa de la Mar que també pareix i una secció de poesia on l’Eloi, el Josep C., la Júlia, el Mati i la Montse (o els seus jos poètics o qui sap qui!) reflexionen lliurement al voltant de la maternitat o també de l’acte creatiu com a engendrament en un sentit ampli. Pel que fa a les ressenyes, la Carol, l’Ester, la Júlia i la Mina us aconsellaran alguns llibres i fins i tot una obra de teatre. Així mateix us recomanem que llegiu la crítica de Solitud, escrita per la Carme, perquè quan ho hagueu fet de ben segur que us vindran ganes de rellegir aquest clàssic de «Víctor la gran», tal com l’anomena Blanca Llum Vidal, la recent premi Carles Riba.
    A banda d’això, podreu llegir altres articles igualment interessants, com la segona part de les desventures del cambrer del Green’s, escrita pel Josep R. o l’entrevista que el Ferran ha fet a la Irene Pujadas, una escriptora que us farà pensar sobre les diferències a l’hora d’afrontar l’escriptura d’una novel·la o d’un conte, o sobre el problema de la tria d’un registre i un lèxic adequats. Finalment, les Punks lexicalitzades, en un to desenfadat però contundent, posaran sobre la taula el problema de la precarietat i el desprestigi dels estudis de llengua en particular i de les humanitats en general. És una qüestió, com la de la maternitat, prou important com perquè dediquem una part del nostre temps a pensar-hi.
 

Equip de Coordinació
Josep Clavé i Carolina Zorrilla

[Podeu llegir el número 10 en línia a Heyzine o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç

dimecres, 30 d’abril del 2025

Publicació del número 9

[Podeu llegir el número 9 en línia a Issuu o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç]

 

Ara fa cinc anys, en plena pandèmia de la Covid-19, un petit grup d’estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC va iniciar el projecte de la Revista C+. L’amor per la llengua i la cultura catalanes ha estat, des dels inicis, el motor i el leitmotiv de la C+, i ningú no hauria dit que un projecte col·laboratiu, assembleari i completament altruista arribaria tan lluny. El que va néixer com un espai per escriure lliurement, al marge de l’encotillament de les PACS —ara anomenades Reptes—, arriba avui a la desena entrega amb més força que mai. L’organització inicial, de caràcter embrionari, ha evolucionat profundament: ara hi conviuen aquells estudiants fundadors —molts dels quals ja s’han graduat— amb noves incorporacions que han aportat frescor i han revifat l’esperit de la revista, consolidant la qualitat i la solidesa d’un projecte que continua creixent número rere número.
A més, no ens podem oblidar del suport de la UOC! Des dels estudis del Grau, han contribuït a amplificar la difusió de la revista. La bona acollida que ens ha donat la universitat ha propiciat una col·laboració excepcional en aquesta edició. D’una banda, gràcies a Teresa Iribarren, es va donar visibilitat al projecte mitjançant un article publicat al blog d’Humanitats; de l’altra, la professora Adriana Nicolau, en el marc de l’assignatura Seminari d’estudis catalans, dedicada en aquesta ocasió a la crítica literària (impartida per Marina Porras), ens va proposar la publicació de les millors crítiques elaborades pels alumnes. A les pàgines interiors podreu comprovar la qualitat d’aquesta secció. Hi trobareu la crítica de Les feres d’Uriol Gilibets, per Dani Xavier Carrera; la de Cavall, atleta, ocell de Manuel Baixauli, per Marina Cortés Jornet; la d’Aquí baix de Laia Viñas, per Carles Granell Sales; i la d’Al bosc vermell, un cavall fuig de Marta Soldado, per Joan Manel Pérez Nieto.
Com en cada entrega, hem triat un tema transversal que guia les diverses aportacions de la revista; en aquesta ocasió, els canvis són el fil conductor que travessa els textos i reflexions que us oferim. Així doncs, les altres seccions, com sempre, arriben farcides de bones propostes literàries i reflexives. Comptem amb: relats, assaigs, històries de la llengua, poesia i ressenyes, així com una entrevista a Oriol Canosa, que ens convida a posar l’ull a l’agulla en la literatura per als més joves. I, com ja és tradició, tanquem cada entrega amb la tira còmica i el jeroglífic final.
No voldríem tancar aquesta editorial sense abordar una qüestió que ens interpel·la directament: ara fa pocs dies, al País Valencià, les famílies van ser sotmeses a una votació per decidir en quina llengua volien que els seus fills fossin escolaritzats: en castellà o en la nostrada llengua. Al marge dels resultats, l’episodi ha tornat a posar sobre la taula la fragilitat de la normalització lingüística i la constant negociació a la qual es veu abocada la nostra cultura.
La llengua és molt més que un instrument de comunicació: és la identitat col·lectiva i la clau d’una riquesa cultural que ens defineix i ens uneix. Tanmateix, la colonització continua actuant sota noves formes i dinàmiques, i ens exigeix estar alerta. Només hi podem fer front amb les millors armes: la cultura, la paraula i la voluntat de preservar i fer créixer allò que som. Perquè, en definitiva, defensar la llengua és defensar la llibertat, la identitat i el patrimoni viu que compartim.
Que la cultura sigui sempre la nostra millor arma i que mai no ens faltin les paraules!


Equip de Coordinació
Rafael Ferran i Carme Marín

[Podeu llegir el número 9 en línia a Issuu o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç]