[Podeu llegir el número 10 en línia a Heyzine o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç]
Com sempre que encetem un curs acadèmic, presentem també un nou número de C+, la revista dels estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. És reconfortant per nosaltres veure com aquest projecte altruista i col·laboratiu que va començar fa cinc anys es manté ben viu i amb il·lusió per part de tothom. Enguany hi ha hagut un relleu en la coordinació, però no volem parlar de canvi de cicle ni de renovació, ja que no ho entenem així: l’essència de la revista segueix sent la de fer possible un espai de creació on tots els estudiants o alumni puguin escriure i és, per tant, un projecte compartit per molta gent. No obstant, hi ha naturalment una feina de coordinació, revisió i maquetació que s’ha de fer i que s’ha fet molt bé; és per això que agraïm enormement a la Carme, al Rafa i al Mati la dedicació, la passió, la seriositat i les hores de feina invertides.
D’altra banda, tot i que la revista, per ser dels estudiants, es gestiona al marge de la universitat, agraïm una vegada més la bona acollida que ha tingut la iniciativa per part de la direcció del grau i l’ajuda que n’hem rebut a l’hora de fer-ne difusió, i reiterem la nostra voluntat de seguir-hi col·laborant.
Cinc anys de revista vol dir que hem arribat al número 10 de C+: un nombre rodó per uns articles que aquesta vegada s’articulen al voltant d’un tema, el de la maternitat, que no ho és gens, de rodó. Alguns dels textos que hi trobareu n’exploren les arestes: l’assaig de la Patrícia ens parla de les dificultats de combinar la maternitat amb una vida professional plena, el relat de la Carme tracta una qüestió espinosa a propòsit d’una dona que es pregunta si vol ser mare o no, el de la Júlia reflexiona sobre com canvia amb el temps el lligam entre mares i fills i el del Josep C., sobre la càrrega mental que suposa la responsabilitat de l’educació per una mare. En aquest mateix context de la difícil inscripció de la maternitat en un món encara massa dominat per una herència patriarcal, hem dedicat una secció a la periodista Svetlana Aleksiévitx, una escriptora que sap fer emergir les veus de les dones i els nens que no escriuen la història oficial però que són les que fan avançar el món. Els assajos de l’Eloi i de l’Òscar us convidaran a reflexionar sobre aquest tema i d’altres que tracta l’autora bielorussa.
També trobareu en aquestes pàgines un assaig del Pere sobre el paper de la mare en les diferents religions, la gata PACa de la Mar que també pareix i una secció de poesia on l’Eloi, el Josep C., la Júlia, el Mati i la Montse (o els seus jos poètics o qui sap qui!) reflexionen lliurement al voltant de la maternitat o també de l’acte creatiu com a engendrament en un sentit ampli. Pel que fa a les ressenyes, la Carol, l’Ester, la Júlia i la Mina us aconsellaran alguns llibres i fins i tot una obra de teatre. Així mateix us recomanem que llegiu la crítica de Solitud, escrita per la Carme, perquè quan ho hagueu fet de ben segur que us vindran ganes de rellegir aquest clàssic de «Víctor la gran», tal com l’anomena Blanca Llum Vidal, la recent premi Carles Riba.
A banda d’això, podreu llegir altres articles igualment interessants, com la segona part de les desventures del cambrer del Green’s, escrita pel Josep R. o l’entrevista que el Ferran ha fet a la Irene Pujadas, una escriptora que us farà pensar sobre les diferències a l’hora d’afrontar l’escriptura d’una novel·la o d’un conte, o sobre el problema de la tria d’un registre i un lèxic adequats. Finalment, les Punks lexicalitzades, en un to desenfadat però contundent, posaran sobre la taula el problema de la precarietat i el desprestigi dels estudis de llengua en particular i de les humanitats en general. És una qüestió, com la de la maternitat, prou important com perquè dediquem una part del nostre temps a pensar-hi.
D’altra banda, tot i que la revista, per ser dels estudiants, es gestiona al marge de la universitat, agraïm una vegada més la bona acollida que ha tingut la iniciativa per part de la direcció del grau i l’ajuda que n’hem rebut a l’hora de fer-ne difusió, i reiterem la nostra voluntat de seguir-hi col·laborant.
Cinc anys de revista vol dir que hem arribat al número 10 de C+: un nombre rodó per uns articles que aquesta vegada s’articulen al voltant d’un tema, el de la maternitat, que no ho és gens, de rodó. Alguns dels textos que hi trobareu n’exploren les arestes: l’assaig de la Patrícia ens parla de les dificultats de combinar la maternitat amb una vida professional plena, el relat de la Carme tracta una qüestió espinosa a propòsit d’una dona que es pregunta si vol ser mare o no, el de la Júlia reflexiona sobre com canvia amb el temps el lligam entre mares i fills i el del Josep C., sobre la càrrega mental que suposa la responsabilitat de l’educació per una mare. En aquest mateix context de la difícil inscripció de la maternitat en un món encara massa dominat per una herència patriarcal, hem dedicat una secció a la periodista Svetlana Aleksiévitx, una escriptora que sap fer emergir les veus de les dones i els nens que no escriuen la història oficial però que són les que fan avançar el món. Els assajos de l’Eloi i de l’Òscar us convidaran a reflexionar sobre aquest tema i d’altres que tracta l’autora bielorussa.
També trobareu en aquestes pàgines un assaig del Pere sobre el paper de la mare en les diferents religions, la gata PACa de la Mar que també pareix i una secció de poesia on l’Eloi, el Josep C., la Júlia, el Mati i la Montse (o els seus jos poètics o qui sap qui!) reflexionen lliurement al voltant de la maternitat o també de l’acte creatiu com a engendrament en un sentit ampli. Pel que fa a les ressenyes, la Carol, l’Ester, la Júlia i la Mina us aconsellaran alguns llibres i fins i tot una obra de teatre. Així mateix us recomanem que llegiu la crítica de Solitud, escrita per la Carme, perquè quan ho hagueu fet de ben segur que us vindran ganes de rellegir aquest clàssic de «Víctor la gran», tal com l’anomena Blanca Llum Vidal, la recent premi Carles Riba.
A banda d’això, podreu llegir altres articles igualment interessants, com la segona part de les desventures del cambrer del Green’s, escrita pel Josep R. o l’entrevista que el Ferran ha fet a la Irene Pujadas, una escriptora que us farà pensar sobre les diferències a l’hora d’afrontar l’escriptura d’una novel·la o d’un conte, o sobre el problema de la tria d’un registre i un lèxic adequats. Finalment, les Punks lexicalitzades, en un to desenfadat però contundent, posaran sobre la taula el problema de la precarietat i el desprestigi dels estudis de llengua en particular i de les humanitats en general. És una qüestió, com la de la maternitat, prou important com perquè dediquem una part del nostre temps a pensar-hi.
Equip de Coordinació
Josep Clavé i Carolina Zorrilla
[Podeu llegir el número 10 en línia a Heyzine o accedir i descarregar-lo en aquest altre enllaç]
